Un dels fets més significatius dels darrers mesos de la política catalana és que el PP ha obert una croada sense precedents per a carregar indiscriminadament sobre la llengua catalana. Els dirigents del Partit Popular de Catalunya, complint les directrius del PP espanyol, ataquen per terra, mar i aire les decisions sobiranes del Parlament de Catalunya per a aconseguir als jutjats amics allò que no poden aconseguir mitjançant la política.
Els responsables del PP han anunciat, i ja han començat a fer, que recorreran lleis, reglaments i normes emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional. Han entrat en una competència furiosa amb altres partits i organitzacions que només entenen el bilingüisme com la supremacia de la llengua espanyola respecte totes les altres. I això els fa caure en la incoherència de presentar accions legals contra normes que, en molts casos, es van aprovar amb el suport del mateix PP.
L’actitud de Convergència i Unió davant dels atacs del PP, ha estat tèbia, de “plantar cara”, en declaracions d’Artur Mas, però en cap cas ha rebutjat pactar amb aquest PP que ha jugat tan brut com ha pogut per a liquidar l’Estatut votat pel poble de Catalunya. Fet i fet, el mateix Mariano Rajoy ha obert la porta per a pactar amb CiU
En aquests moments Catalunya es troba immersa en les eleccions al Parlament de Catalunya, i això pot comportar un cert tacticisme a l’hora de mantenir la relació entre aquests dos partits. Però tots els catalans encara tenim ben present quan CIU presumia de l’assistència davant de notari per a no pactar amb el PP, i en les qüestions de país cal mantenir-se ferm i no fer cap pas enrera.
La croada que ha engegat el PP per iniciar recursos judicials dirigits contra la política municipal ataca ja l’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida, de moment. També ha assegurat que interposarà recursos judicials a tort i a dret a les administracions locals buscant la confrontació social i política amb l’excusa de la llengua.
Cal que el partits catalanistes facin un front comú per la defensar els interessos i la identitat catalanes, després que el PP sigui un dels principals culpables de la retallada de l’Estatut i tots els efectes que aquesta desmesura pot tenir en el trencament de la convivència que hem mantingut com a poble aquests darrers 30 anys.
Des del Govern, Esquerra ha treballat a fons per a fer avançar el català i convertir-lo en llengua pública comuna d’aquest país. La Llei d’educació de Catalunya, la Llei d’acollida, la Llei del cinema, el Codi de consum, les aules d’acollida, la Fira de Frankfurt, el domini .cat., la difusió de Televisió de Catalunya i la creació de l’entorn virtual d’aprenentatge Parla.cat són instruments fonamentals que progressivament han d’anar resituant públicament la llengua catalana al lloc que li correspon per justícia.
El català és llengua de 10 milions d’europeus i és present a 4 estats, és la 8 llengua més parlada d’Europa, la 10 llengua més traduïda del món, la 14 llengua en presència a Google, la 15 llengua en presència a la Wikipèdia, la 20 llengua més editada del món, que s’aprèn a 31 països i s’ensenya a 120 universitats...
Tota una realitat en continu creixement de la qual n’hem d’estar orgullosos de formar-ne part, i que malauradament contrasta amb la realitat de molts altres països europeus on llengües amb molts menys parlants, implantació social i relleu econòmic al seu país i internacionalment tenen rang de llengües d’Estat.
Aquí rau el veritable problema, ja que el PP i el PSOE sempre han usat l’Estat espanyol en contra i com a fre de la llengua catalana. I malgrat l’oposició d’aquells monolingües que rebutgen conviure amb cap altra llengua que no sigui l’espanyol, amb Esquerra continuarem el nostre imparable avenç cap a la normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada