Valoració positiva dels resultats als municipis del Camp de Tarragona

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya al Camp de Tarragona, Adam Manyé, ha fet una valoració molt positiva del 28F. “Avui és la prova de normalitat de l’independentisme i és una lliçó per tothom. El país no es pot esperar més. Que tothom en prengui nota: aquesta onada ja no la pot aturar ningú. És l’onada de la consciència nacional. És l’onada de la democràcia en estat pur.”

S’ha de tenir en compte dades de participació que s’han donat a nivell de Catalunya en anteriors cites, totes elles impulsades des de les administracions. Les referències que permeten anàlisis més aproximatives de la participació del 28-F són el 37,54% de participació a les darreres eleccions al Parlament Europeu de 2009 i el 40,9% de participació en el referèndum del Tractat Constitucional Europeu de 2005. Pel que fa als municipis del Camp de Tarragona, “la participació ha estat molt positiva i l’èxit del Sí, aclaparador”.

Adam Manyé agraeix “a totes les persones, i en especial a les d’ERC, que han treballat perquè en els seus municipis s’hagi pogut celebrar la consulta. Els d’ERC, com a ciutadans, participem de la voluntat popular i treballem per convicció perquè algun dia es pugui celebrar un referèndum vinculant a tota Catalunya”.

Cal recordar que Joan Puigcercós va anunciar que el dret a decidir seria un dels eixos nuclears del full de ruta d'Esquerra així com un dels factors essencials d'una futura política d'aliances. Mentrestant, s’ha de seguir la tramitació al Parlament per aprovar la Llei de consultes populars que va impulsar el conseller republicà Jordi Ausàs.Resultats obtinguts a cada municipi.

L'Aleixar Baix Camp
35,18% de participació: 260 sobre 739
Nuls 1
Vots vàlids 259
Sí 210 (81,08%)
No 33 (12,74%)
Blancs 16 (6,18%)

Alforja Baix Camp
32,61% de participació 502 sobre 1.539Nuls 5
Vots vàlids 497
Sí 452 (90,95%)

No 16 (3,22%)

Blancs 29 (5,83%)

Barberà de la Conca Conca de Barberà
28,16 % de participació: 127 sobre 451 Nuls 0
Vots vàlids 127
Sí 112 (88,19%)

No 5 (3,94%)

Blancs 10 (7,87%)

L'Espluga de Francolí Conca de Barberà
29,57 % de participació: 1.013 sobre 3.426 Nuls 4
Vots vàlids 1.009
Sí 935 (92,67%)

No 36 (3,57%)

Blancs 38 (3,76%)

Llorenç del Penedès Baix Penedès
32,47 % de participació: 566 sobre 1.743 Nuls 16
Vots vàlids 550
Sí 509 (92,55%)

No 29 (5,27%)

Blancs 12 (2,18%)

Montblanc Conca de Barberà
20,97% de participació: 1.335 sobre 6.365 Nuls 5
Vots vàlids 1.330
Sí 1.278 (96,10%)

No 29 (2,18%)

Blancs 23 (1,72%)

Riudecanyes Baix Camp
36,08 % de participació: 332 sobre 920 Nuls 0
Vots vàlids 332
Sí 308 (92.78%)

No 14 (4.21%)

Blancs 10 (3.01%)

La Torre de Fontaubella Priorat
59,85% de participació: 82 sobre 137Nuls 0
Vots vàlids 82
Sí 74 (90,24%)

No 2 (2,44%)

Blancs 6 (7,32%)

El Vendrell Baix Penedès
8,88 % de participació: 2.611 sobre 29.398
Nuls 5
Vots vàlids 2.606
Sí 2.423 (92,99%)
No 167 (6,40%)
Blancs 16 (0,61%)

Vilaplana Baix Camp
45,13% de participació: 255 sobre 565Nuls 1
Vots vàlids 254
Sí 239 (94,10%)

No 4 (1,57%)

Blancs 11 (4,33%)


Xerta Baix Ebre
44,59% de participació: 507 sobre 1.137
Nuls 4
Vots vàlids 503
Sí 391 (77,74%)

No 62 (12,32%)

Blancs 50 (9,94%)

Últims dies en analògic

Presenten la tercera i última fase de l'apagada analògica que es farà del 10 de març al 3 d'abril a 178 pobles de l'àrea metropolitana de Barcelona i de l'Alt Pirineu. Entre demà i diumenge s'acabarà la segona fase i s'apagarà definitivament Girona, Tarragona i Lleida

El llarg procés de transició de la televisió analògica a la digital afronta l'últim tram: en els propers dies acabarà la segona fase i al març començarà l'última. El 3 d'abril del 2010, com s'havia promès fa anys, tot l'Estat hauràapagat.

El Ministeri d'Indústria va presentar ahir a Barcelona la tercera fase a Catalunya, que afectarà l'àrea metropolitana de Barcelona (repetidor de Collserola) i l'Alt Pirineu i es realitzarà des del 10 de març fins al 3 d'abril. S'han deixat per al final dues àrees complexes: la més poblada i la més complicada de cobrir per amplitud, disseminació de la població i l'orografia.

En total, aquesta etapa final afectarà més de 4,3 milions de ciutadans, que viuen en 178 municipis. Concretament, el repetidor de Collserola cobreix 98 municipis: tot el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental; part del Vallès Oriental i del Bages, i alguns pobles del Maresme sud, l'Anoia i l'Alt Penedès. Pel que fa a l'Alt Pirineu, estan afectats 69 pobles de la demarcació de Lleida i 11 de la Cerdanya gironina.

Tot i que a l'àrea de Barcelona encara hi ha un 7% de llars no adaptades i un 11,3% que no accedeix a la TDT, els responsables del procés van mostrar-se optimistes i van deixar clar que «mai s'arribarà al 100%», com es va veure en la primera fase, tancada al juliol, en què s'està al 95-96%.

Tarragona, Girona i Lleida

La presentació de la tercera fase s'ha fet coincidint amb els últims dies de la segona, prevista pel desembre i gener però que s'ha allargat fins ara. També s'han deixat per al final les àrees més grans i entre demà i diumenge s'apagaran els repetidors principals de les altres tres demarcacions catalanes. Demà apagarà la Mussara (Tarragonès i Baix Camp) i diumenge, Rocacorba (gairebé totes les comarques gironines), Alpicat (Lleida) i Montcaro (Terres de l'Ebre).

PRINCIPALS DADES:

REPETIDORS PENDENTS DE LA SEGONA FASE

La Mussara (principal al Camp): apaga demà, dia 26

Rocacorba (principal a Girona): apaga diumenge, dia 28

Montcaro (principal a Terres de l'Ebre): apaga diumenge, 28

Alpicat (principal a Lleida): apaga diumenge, dia 28

DADES GENERALS DE LA TERCERA FASE

Afectarà 178 pobles: 98 de l'àrea metropolitana de Barcelona i 80 de
l'Alt Pirineu

Dates de l'apagada: del 10 de març al 3 d'abril

Implantació actual a la zona: 94% de les llars antenitzades i 91% amb accés a la TDT

Publicat a

· El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 25-02-2010 Pàgina 38

Esquerra fa una crida a participar a les consultes del 28F

El passat dimecres a Caldes de Montbui va tenir lloc un acte d’Esquerra de suport a les consultes per d’independència que se celebraran en 77 municipis d’arreu del país, el pròxim diumenge 28 de febrer.

Joan Puigcercós, ha estat acompanyat per una trentena d’alcaldes que donen suport a la consulta, i ha destacat que hi ha poques coses com exercir la nostra llibertat que moguin tanta gent a Catalunya i ha subratllat que Esquerra es l’únic partit que defensa d’independència al Parlament.

Reunió amb els veïns

Foto arxiu. Reunió amb els veïns 13 Març de 2009

Seguint la política de comunicació i contacte amb el ciutadà, l’Ajuntament de Vilaplana convoca el pròxim divendres 19 de febrer a les 9 del vespre a la Casa de Cultura al veïnat per presentar l’informe sobre els resultats de la gestió del govern municipal durant els dos anys de mandat (2007-2009) .

En l’exposició de resultats es donarà compte de les actuacions portades a terme durant aquest període de temps, els projectes apunt per començar i els de futur. Com és habitual, s’atendran les consultes que es formulin durant l’acte i es recolliran les propostes dels veïns.

Tothom està convidat a assistir a l’acte.

Acte Central Vilaplana Decideix!

El proper dijous 11 de Febrer a les 21:00h hi haurà a la Sala del Casal l'Acte Central de la campanya de la Plataforma Vilaplana Decideix, en l'acte hi intervindran Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt, Jaume Solé, ex-alcalde d'Arbúcies i Toni Strubell, coord. de la Comissió per la Dignitat, professor universitari i Creu de St Jordi.

Us hi esperem

Veure esdeveniment al Facebook!

Nous horaris d'autobús

Com explicava fa uns dies els alcaldes de l’Aleixar, Maspujols, Alforja i Vilaplana vam lamentar la decisió del Departament de Política Territorial de reduir de 7 a 3 el nombre d’expedicions diàries del servei d’autobús que realitza l’empresa Plana en el recorregut Reus-Maspujols-l’Aleixar-Vilaplana-Urbanització Portugal (Alforja).

El Director dels Serveis Territorials de PTOP i President de l’ATM del Camp de Tarragona, Joaquim Margalef, va entrar en raó i a partir de dilluns 8 de febrer de 2010 es va modificar l'horari de freqüència.

L'església de la Mussara es restaurarà enguany

L'edifici consolidat donarà servei al futur parc de les muntanyes de Prades

L'Institut Català del Sòl (Incasol) i l'Ajuntament de Vilaplana executaran enguany les obres de consolidació de l'església de Sant Salvador de la Mussara, que ofereix un aspecte molt precari. L'església està destinada a ser un dels equipaments capdavanters del futur parc natural de les muntanyes de Prades.

El projecte costarà 180.000 euros, la meitat dels quals els aporta la Diputació de Tarragona i la resta, l'1% cultural que arbitra el Departament de Cultura de la Generalitat. L'Incasol és l'organisme que executarà les obres. L'alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra, va indicar ahir: «La nostra intenció és començar les obres de seguida, un cop haguem acabat la tramitació; a més, crec que ho tramitarem per via d'urgència per l'estat molt precari de l'església.» El nucli de la Mussara té una desena d'edificis, dels quals pràcticament només queda dempeus la torre campanar, que data de 1859, i les parets del que va ser l'església de Sant Salvador. La Mussara, que a mitjan segle XIX superava els 300 habitants, va deixar d'existir com a poble l'any 1961 i es va annexionar a Vilaplana. Uns anys abans, ja havia quedat deshabitat.

L'Ajuntament de Vilaplana reservarà l'església i la resta de propietats que fa uns anys va comprar a l'Arquebisbat de Tarragona per a equipaments del futur parc natural de les muntanyes de Prades, tot i que a hores d'ara l'alcalde encara no pot especificar-ne els usos concrets, sobretot perquè no hi ha data per crear el parc. Però l'Ajuntament de Vilaplana espera que sigui un dels equipaments capdavanters del parc per la importància simbòlica i social (és punt de referència de l'excursionisme) que té la Mussara, un nucli situat a uns mil metres d'altura, a tocar del cingle de les Airasses, des d'on es gaudeix d'una vista impressionant del sud del Camp de Tarragona.

Publicat a El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 09-02-2010 Pàgina 34

Vegueries: canviar per millorar!

Arriben dies intensos i decisius per al futur de les diputacions a Catalunya. El Govern ja ha aprovat l’avantprojecte de llei de vegueries i els partits polítics es disposen a debatre al Parlament la nova organització administrativa i territorial. Aquesta reestructuració ha de significar una simplificació de l’administració amb la voluntat d’acostar-la al ciutadà i de coordinar-ne l’exercici del govern intermunicipal per a aconseguir-ne la millor eficàcia i eficència en l’exercici del servei públic que té encomanat.

Aquesta voluntat és la que mou a recuperar d’acord amb la realitat d’avui dia la figura històrica de les vegueries, vigent fins al decret de Nova Planta, i, tot substituint les diputacions, redefinir els àmbits territorials de la divisió interior de Catalunya i adaptant la Generalitat els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

El canvi d’una situació i d’un model que es perpetua des de fa prop de 300 anys és lògic que motivi valoracions i actuacions d’oposició a la reforma i de voluntat de manteniment de la situació actual, però com país i com a societat cal que afrontem amb fermesa i decisió aquest repte polític i que el convertim en una oportunitat per a continuar avançant en la millora del funcionament de les administracions del nostre país. Més encara, en situacions de crisi com l’actual cal afavorir precisament les reformes fetes amb sentit positiu.

Les diputacions han evolucionat amb el temps i amb la societat: Les competències i les funcions s’han anat redefinint de forma acompassada amb l’evolució política i social fins arribar a definir-se com a centre o esglaó d’una cadena dinàmica que uneix la política municipal, la comunitària autònoma i la del govern general de l’Estat, en paraules del catedràtic González Casanovas, que n’ha estudiat els orígens. D’aquesta forma, avui dia ens trobem que les diputacions tenen un paper clau en la cooperació local i que el seu cos i ànima el formen funcionaris i treballadors amb una gran responsabilitat, preparació i esperit de servei plenament demostrat envers els altres ens locals, les persones i el territori.

Però la societat catalana ha evolucionat un cop més i el reflex ha estat dotar-se d’un nou instrument marc d’autogovern que és l’Estatut de Catalunya aprovat fa tres anys. Aquest Estatut, plenament en vigor malgrat l’ombra allargada del Tribunal Constitucional, disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries. I ara el Govern es disposa a fer realitat allò que diu l’Estatut, mitjançant la transformació política de la situació actual. En conseqüència, el Govern actua legislativament en compliment d’aquesta llei orgànica que expressa la voluntat dels ciutadans de Catalunya i que és pactada amb les cambres legislatives de l’Estat.

En aquest procés iniciat, sens dubte cal que la voluntat política d’exercir el manament estatutari sigui rebuda i afrontada amb lleialtat per part de tots els agents implicats en la seva resolució i aplicació. Diferències de criteri, opinions, dubtes, preocupacions... per com s’afrontarà i es resoldran tots els aspectes i qüestions de tot aquest procés són legítimes i és convenient que s’emetin per a trobar-hi la millor solució.

El moment i el repte històric són realment interessants i ara cal que en tot aquest procés demostrem la maduresa política del país i aconseguim acostar, simplificar i modernitzar l’administració tot garantint l’interès general i millorant el servei a la ciutadania.

Tomàs Bigorra i Munté
Diputat portaveu del Grup Polític d’ERC de la Diputació

Tarragona, 4 de febrer de 2010

Article d'opinió enviat als mitjans de comunicació

Seguiment Restauració de la Façana de l'Església (II)

Seguiment de les obres de la restauració de la façana de l'Església. Totes les fotos a la pàgina La Vilaplana del Segle XXI del Facebook.