divendres, 27 de novembre de 2009

La dignitat de Catalunya


No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt

diumenge, 22 de novembre de 2009

Estalvi energètic, també en temps de crisi!

L’Ajuntament de Vilaplana presentarà a la convocatòria dels Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local el projecte d’adequació de la il·luminació exterior per adaptar la instal·lació de l’enllumenat públic actual a la normativa vigent, i així reduir la contaminació lumínica i afavorir l’estalvi energètic.

El projecte amb un pressupost de 65.838 euros, s’ha encarregat al Servei d’Assistència Municipal de Diputació, en base el pla director de contaminació lumínica de Vilaplana, i pretén adequar l’actual instal·lació de l’enllumenat públic a la normativa vigent, conservant l’estètica actual de les lluminàries. Consisteix en posar al dia la instal·lació i substituir la maquinària de cada una de les lluminàries actuals de vapor de mercuri, per la maquinària d'halogenurs metàl·lics, que donen una llum de color blanc i tenen una major eficàcia i eficiència energètica.



En l’execució d’aquest projecte, prevista per l’any 2010, es pensa que l’actuació permetrà adaptar bona part de l’actual de l’enllumenat públic, i amb la instal·lació ja renovada, s’aconseguirà una reducció important de la factura de la llum, que en moments de dificultats com l’actual, alleugen força les finances municipals.

dissabte, 14 de novembre de 2009

Reparació del mur de contenció de la plaça del cementiri



El Departament de Governació i Administracions Publiques de la Generalitat ha concedit a l’Ajuntament de Vilaplana del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, PUOSC 2010, una subvenció de 65.000 euros per l’obra de “Reparació del mur de contenció de la plaça del cementiri” amb un pressupost de contracte de 81.000 euros.

Degut a les pluges de l’any passat el mur de contenció de la plaça del cementiri va cedir i es va desprendre un tram del mur, precipitant-se grans blocs de pedra al camí d’accés al cementiri, la resta del mur que queda dempeus es troba en molt mal estat.

A la plaça del cementiri a tocar del mur hi ha una filera de xiprers centenaris que amb el despreniment del mur les arrels dels arbres han quedat al descobert i l’estabilitat dels arbres no esta asseguradaaixí com tampoc ho està la plaça del cementiri.

Es per aquests motius, que l’Ajuntament va encarregar amb urgència als Serveis d’Assistència Municipal de la Diputació el projecte per la reparació del mur i va demanar ajut a la Generalitat pel finançament de l’obra.

La solució adoptada en el projecte és la reconstrucció del mur de contenció amb blocs de pedra afilerats i col·locats mecànicament, rematat a la part superior amb un muret i una barana, i la pavimentació de la plaça del cementiri.

La previsió es que l’inici d’aquesta obra, no serà abans de mitjans de l’any que ve. Una vegada estiguin enllestides totes les obres que estan en marxa, i es que actualment el Consistori treballa a un ritme frenètic pel nombre i volum d’obres que te engegades.

divendres, 6 de novembre de 2009

Aposta decidida per LA MUSSARA!


El passat 28 d’octubre el ple de l’Ajuntament de Vilaplana va aprovar el projecte per a la Consolidació de l’Església de Sant Salvador a la Mussara per un import de 180.000 euros, es tracta d’un edifici de titularitat municipal i tindrà un ús d'equipament.

El projecte té com a objectiu consolidar les parets i el campanar per evitar la degradació de l’edifici amb el pas temps i tancar l’accés a l’interior. La licitació i la execució de les obres anirà a càrrec de l’Institut Català del Sol, que seran finançades amb 90.000 euros per l’Incasol i 90.000 euros més pel Consistori.

Esta previst que les obres comencin a principis de l’any que ve, tant bon punt l’Incasol adjudiqui les obres i estiguin enllestits els tràmits preceptius.

Amb aquesta actuació l’Ajuntament de Vilaplana dóna un pas més per dignificar un lloc tant emblemàtic a les Muntanyes de Prades com es la Mussara.

dimecres, 4 de novembre de 2009

IMPOSTOS CONGELATS PEL 2010

L’equip de Govern de l’Ajuntament de Vilaplana sensible a les dificultats que pateixen les famílies provocades per l’actual crisi, ha decidit congelar tots els impostos i les taxes que seran d’aplicació pel 2010.

El preu de la recollida d’escombreries es mantindrà, encara que és un servei deficitari, confiant que la factura del servei que realitza l’empresa Secomsa es redueixi de manera que el servei no resulti deficitari, com en els últims anys.

Per les noticies que arriben també es preveu una baixada d’un 18 % de les transferències de les administracions fet que comportarà un any difícil i complicat per assumir les obligacions compromeses, però en cap cas es modificarà el programa d’inversions previst.

diumenge, 1 de novembre de 2009

RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA DE VILAPLANA



Aquests dies han començat les obres de restauració de la façana principal de l’església de Vilaplana que pretenen recuperar i restaurar els esgrafiats, la pedra de la portalada i les cornises que estan en mal estat.

L’obra es fruït d’un conveni entre l’Arquebisbat de Tarragona i l’Ajuntament de Vilaplana per la cessió de les propietats de l’Arquebisbat a la Mussara (l’església de Sant Salvador, la abadia, el cementiri i l’hort rectoral) a favor de l’Ajuntament de Vilaplana.

Les obres s’han adjudicat a l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques S.L. per import d’adjudicació de 109.406,76 euros i tindran una durada de 6 mesos. L’empresa adjudicatària esta especialitzada en la restauració de monuments i té molta experiència en aquest camp on gaudeix de reconegut prestigi, fet que han valorat els tècnics en l’adjudicació de les obres.


L’Església de Vilaplana data de mitjans del segle XVIII, esta catalogada com a BCIL, Bé Cultural d’Interès Local, i és sense cap dubte l’edifici més important del municipi, amb aquesta intervenció és recuperarà seu estat inicial i l’esplendor de l’edificació.

Una vegada les obres de rehabilitació de la façana de l’església estiguin acabades i amb la nova pavimentació de la plaça realitzada per l’ajuntament, la Plaça de la Vila obtindrà el valor i prestigi que li correspon, ser el centre neuràlgic del municipi.