Dissabte passat, dia 25, la seu nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona va acollir un doble acte molt rellevant. En primer lloc, la Secretaria de Política Municipal va organitzar una jornada sobre la Llei de governs locals, una llei impulsada per Esquerra des del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, i que pròximament iniciarà la tramitació parlamentària. I, tot just acabat, el partit va realitzar un acte públic i emotiu de reconeixement als càrrecs electes municipals escollits en les eleccions locals de 1979, les primeres després de la dictadura franquista.
La Llei de governs local serà una llei transcendental, que estableix un nou model d’organització territorial de Catalunya i té per objecte posar al dia l’estructura organitzativa del país i adequar-la a les necessitats d’una societat actual i moderna. D’aquesta forma, s’afavorirà la proximitat i l’agilitat en les relacions del ciutadà amb l’administració, i, per tant, s’obtindrà més eficàcia i eficiència per part de l’administració pública.
En la inauguració de l’acte, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va destacar la importància i la transcendència d’aquesta llei per tot el canvi i evolució que comporta, però també va posar de manifest la complexitat que té en l’encaix amb l’organització territorial de l’Estat. En el seu discurs, el conseller Ausàs també va ressaltar el paper que han de jugar les forces polítiques representades al Parlament durant la tramitació parlamentària, i el necessari grau de consens dels ciutadans de tots els territoris perquè l’assumeixin i la facin seva.
En aquest procés serà clau aconseguir un alt grau de consens entre les parts perquè la tramitació de la llei no s’encalli i s’aprovi abans d’acabar la legislatura. Si no fos així, podria quedar en no res, i fóra llàstima després dels esforços realitzats.
Acabat el contingut de la jornada, s’ha realitzat un acte de reconeixement als càrrecs electes locals, alcaldes i regidors, d’Esquerra escollits l’any 1979 en les primeres eleccions municipals de la democràcia. Aquest homenatge ha estat un acte senzill i emotiu que ha aplegat un grapat de persones electes ara fa trenta anys, entre els quals hi destaco una dona: Lluïsa Ferré Artal, exregidora de Castelldefels, republicana per família i descendent de Cal Xeco de Vilaplana.
En representació dels homenatjats, Frederic Rahola, exregidor de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar els entrebancs i les dificultats amb què es van trobar per poder exercir les funcions encomanades, tant per la vessant política com per les mancances de recursos de tota mena. Però, tot i les dificultats, aquella generació de polítics locals va tirar endavant com va poder i el resultat, vist amb perspectiva, va ser satisfactori, i tots poden anar amb el cap ben alt.
En finalitzar l’acte, es va lliurar a cadascun dels càrrecs electes locals presents una placa de reconeixement a la important tasca realitzada per aquesta primera fornada de càrrecs electes locals, que van haver de gestionar als seus pobles i ciutats uns ajuntaments que sorgien de quaranta anys de dictadura franquista. Per acabar la jornada, una fotografia de conjunt dels homenatjats va servir per a immortalitzar l’efemèride.
Aleshores vaig emprendre la tornada cap a casa, i de camí em va plaure fer parada a Castelldefels per a deixar-hi la Lluisa. Durant el viatge, que, per cert, va passar volant, vam parlar de qüestions familiars i de Vilaplana, i també del Francesc, el seu germà gran, de 87 anys, que no gasta gaire salut i viu a França.
El Francesc va ser molt amic del meu pare i sempre ha estat un republicà fins al moll de l’os. En la seva atzarosa vida, va tenir relació amb el selvatà Ventura Gassol, conseller de la Generalitat, i també amb el govern de la Generalitat del president Josep Tarradellas a l’exili. Francesc Ferré també ha estat fundador de l’Institut Folklòric Catalunya-France i gran impulsor de la cultura catalana en aquest país...
Tot plegat ha resultat millor que la previsió, una jornada molt ben aprofitada i molt sentida.
