La Mussara és un poble abandonat des de fa cinquanta anys que pertany al municipi de Vilaplana. Situat a 1000 metres d’alçada, s’ha convertit en un lloc mític per a la gent de la contrada. És la seva espectacular vista a tota la costa del Camp de Tarragona, el paisatge, adscrit a les Muntanyes de Prades, el vell campanar, que és l’únic que queda en peu, l’enigmàtic cementiri, la resta de les vuit cases que encara es poden veure... La Mussara va lligat a una manera de viure que ara ja no existeix. Si fa cinquanta anys, els homes i les dones que hi vivien van deixar el poble en el més absolut silenci, aquesta vetllada vol omplir-lo, si més no, amb música, paraules, dansa, i tot el que estigui lligat a la poesia i al paisatge. És, d’alguna manera, utilitzar i valorar un espai natural ja de per sí carregat de poesia.
Davant de l’èxit de la convocatòria de l’any passat i de la recomanació de repetir l’experiència ens animem a fer la II edició de La lluna de la Mussara.
Volem que el festival estigui obert a qualsevol camp de les arts que lliguin amb la poesia. Si l’any passat convidàvem a Mazoni, enguany participa la ballarina Magda Borrull amb el seu espectacle Mensis-Luna.
Programa Mussara 2010
A les set: Circuit poètic per La Mussara
Cinc rapsodes reciten o llegeixen a M. Mercè Marçal, Kavafis, Jaime Gil de Biedma, Marià Manent i Josep Carner. Els poemes tenen relació amb el paisatge, la nit, la lluna, la solitud de la muntanya o l’entorn del Camp de Tarragona. Els acompanyen cinc músics. El públic segueix un circuït pel poble abandonat.
En fer-se fosc: Espectacle de dansa contemporània
Títol de l’obra: Mensis - Luna
Creació i interpretació: Magda Borrull
Música: diversos autors
Treball tutoritzat per Marta Carrasco dins el projecte Individus 2008 (IMAC de Reus).
Audiovisuals: Yola Albalat
Mensis–Luna explora diferents emocions que es repeteixen en diferents contextos, com els cicles de la lluna, sempre associats a l’univers femení. Són quatre escenes amb el suport del llenguatge audiovisual que ens parlen de les dones i d’altres temps viscuts.
Durada: 20 min.
A les 10 nit: Concert de El petit de cal Eril: I les sargantanes al sol
Currículum Magda Borrull: Treballa amb la companya de la coreògrafa americana Carolyn Carlson a París i fa tournees per Europa, Canada i Japó. Participa en diversos video-dansa a França i Italia i fa coreografies per obres de teatre. Actualment és professora de dansa contemporània a Reus.
Currículum El petit de Cal Eril: Només amb dos anys que ha grabat el el dic I les sargantanes al sol ha actua al BAM, l’Altaveu, el popArb, el MMVV i l’Hipersons, a més de guanyar el Premi Tr3sC a la creativitat musical i millor disc estatal 2009 segons El Periódico. Però el més important és que arreu on toquen la gent se sorprèn i somriu. Amb el seu inconfusible accent de ponent (és de Guissona), el Petit de Cal Eril ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De no fer res i fer de tot. De la boira i del sol. I ho fa sempre amb un to entranyable, com si ens conegués de tota la vida. El Petit de Cal Eril se situa en la millor tradició del folk psicodèlic: So orgànic i càlid, girs experimentals, regust popular, moments naïf, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables... Se’l podria emparentar amb Gorky’s Zygotic Mynci i Música Dispersa, amb Flaming Lips o la Incredible String Band. Però tot el que fa té un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el siroll de tractors de la Segarra. Folk
Idea, direcció artística i coordinació: Isabel Olesti (Taca d’oli produccions poètiques)
Organitza: Ajuntament de Vilaplana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada