Trenta anys és un període breu en la història de les societats, però significauna generació en la vida de les persones. És un període durant el qual moltes aspiracions es poden convertir, o no, en realitat, i una commemoració com la d’avui, dels tres decennis continuats d’ajuntaments democràtics, és un moment adequat per valorar d’on venim, on som i esbossar cap on anem.
El nacionalisme català i la Generalitat renascuda l’any 1931 van tenir una gran preocupació específica per la situació dels ajuntaments. La llei municipal del 34, de fet, establia que l’alcalde era el representant ordinari de la Generalitat al municipi. Els ajuntaments d’aquella època van haver de conviure en una societat econòmicament i ideològicament convulsa i amb uns nivells d’analfabetisme molt elevats. El sentit cívic i el compromís social, la voluntat progressista i d’anhel democràtic de bastir una nova societat els van esquarterar un cop d’Estat i 40 anys d’una dictadura que, en la seva decadència, va afeblir molt el món local: de fet, la despesa real per habitant va baixar en picat dels anys 1970 al 1979.
El procés de transició al món local va arribar després de la transició de l’administració estatal i quan s’havien posat les bases del que es coneixerà com Estat de les Autonomies. Malgrat tants anys d’haver impedit que els ciutadans escollissin els seus representants, l’antic règim encara tenia present que van ser unes eleccions locals les que havien obert les portes a l’adveniment de la República.
El 14 de maig de 1979 la renovació accedia als ajuntaments, i se’n van fer càrrec gent normal i corrent amb gran dosi d’il·lusió, provinent del moviment veïnal, cultural, sindical, professional… tot i que va haver-hi municipis on van continuar governant els mateixos mitjançant candidatures independents…
Aleshores s’entrava a la Casa de la Vila amb llargues llistes de peticions i dèficits mai atesos, i, per tant, poques possibilitats hi havia de projectes de poble o de ciutat. Generalment s’hi trobava el secretari, l’interventor, mala gestió i massa urgències. Segur que molts dels presents que van accedir al càrrec amb l’eslògan “Entra amb nosaltres a l’Ajuntament” reviuran l’obligació que van tenir de fer molta feina en ben poc temps, pocs mitjans i sense diners.
Refer les institucions va significar un gran pas per a una societat en ebullició, la de les acaballes de la societat industrial i d’un brutal transvasament de població del camp a la ciutat.
Trenta anys després, la il·lusió, l’empenta i els frens d’aquella època on ens han portat? De segur que a una situació on no havíem pensat. La nostra ja és una societat plenament urbana, de serveis, de mobilitat i de la informació, amb més població que mai abans. La sostenibilitat, la multiculturalitat, les noves estructures així com la desvertebració social, els avenços tecnològics constants, la necessitat de coneixements i l’adequació contínua de l’administració pública són realitats que s’han superposat molt de pressa a les necessitats inicials d’aquella època d’oferir els primers i bàsics serveis a la ciutadania o ordenar els municipis.
El pas dels anys ha portat també el relleu generacional al capdavant dels ajuntaments. Molts alcaldes actuals aleshores no havien nascut o encara jugaven al pati… avui, però, topen amb situacions i problemes que s’entesten a superar el pas dels anys: l’equitat o equilibri territorial en un país de tan gran diversitat municipal i territorial i sense llei d’ordenació del territori pròpia que posi al seu lloc diputacions i consells comarcals. Però, especialment, el drama d’aquestes dècades, la rèmora històrica ha estat el mal finançament de les administracions locals que, ara, en plena crisi econòmica, es manifesta públicament de bat a bat.
En trenta anys s’han fet moltes coses bé i d’altres de no tant encertades. Els alcaldes i regidors han fet poble, han fet ciutat i han fet Catalunya. Amb molt d’esforç i honradesa han lluitat per una societat més moderna, més participativa, lliure, culta i pròspera, i avui és dia de reconèixer-ho públicament. Com també és moment de mirar endavant per assumir el repte que sempre queden coses per fer i tot és possible !
Tomàs Bigorra i Munté
Portaveu del Grup Polític d’Esquerra Republicana de Catalunya
Diputació de Tarragona, 21 de maig de 2009
El nacionalisme català i la Generalitat renascuda l’any 1931 van tenir una gran preocupació específica per la situació dels ajuntaments. La llei municipal del 34, de fet, establia que l’alcalde era el representant ordinari de la Generalitat al municipi. Els ajuntaments d’aquella època van haver de conviure en una societat econòmicament i ideològicament convulsa i amb uns nivells d’analfabetisme molt elevats. El sentit cívic i el compromís social, la voluntat progressista i d’anhel democràtic de bastir una nova societat els van esquarterar un cop d’Estat i 40 anys d’una dictadura que, en la seva decadència, va afeblir molt el món local: de fet, la despesa real per habitant va baixar en picat dels anys 1970 al 1979.
El procés de transició al món local va arribar després de la transició de l’administració estatal i quan s’havien posat les bases del que es coneixerà com Estat de les Autonomies. Malgrat tants anys d’haver impedit que els ciutadans escollissin els seus representants, l’antic règim encara tenia present que van ser unes eleccions locals les que havien obert les portes a l’adveniment de la República.
El 14 de maig de 1979 la renovació accedia als ajuntaments, i se’n van fer càrrec gent normal i corrent amb gran dosi d’il·lusió, provinent del moviment veïnal, cultural, sindical, professional… tot i que va haver-hi municipis on van continuar governant els mateixos mitjançant candidatures independents…
Aleshores s’entrava a la Casa de la Vila amb llargues llistes de peticions i dèficits mai atesos, i, per tant, poques possibilitats hi havia de projectes de poble o de ciutat. Generalment s’hi trobava el secretari, l’interventor, mala gestió i massa urgències. Segur que molts dels presents que van accedir al càrrec amb l’eslògan “Entra amb nosaltres a l’Ajuntament” reviuran l’obligació que van tenir de fer molta feina en ben poc temps, pocs mitjans i sense diners.
Refer les institucions va significar un gran pas per a una societat en ebullició, la de les acaballes de la societat industrial i d’un brutal transvasament de població del camp a la ciutat.
Trenta anys després, la il·lusió, l’empenta i els frens d’aquella època on ens han portat? De segur que a una situació on no havíem pensat. La nostra ja és una societat plenament urbana, de serveis, de mobilitat i de la informació, amb més població que mai abans. La sostenibilitat, la multiculturalitat, les noves estructures així com la desvertebració social, els avenços tecnològics constants, la necessitat de coneixements i l’adequació contínua de l’administració pública són realitats que s’han superposat molt de pressa a les necessitats inicials d’aquella època d’oferir els primers i bàsics serveis a la ciutadania o ordenar els municipis.
El pas dels anys ha portat també el relleu generacional al capdavant dels ajuntaments. Molts alcaldes actuals aleshores no havien nascut o encara jugaven al pati… avui, però, topen amb situacions i problemes que s’entesten a superar el pas dels anys: l’equitat o equilibri territorial en un país de tan gran diversitat municipal i territorial i sense llei d’ordenació del territori pròpia que posi al seu lloc diputacions i consells comarcals. Però, especialment, el drama d’aquestes dècades, la rèmora històrica ha estat el mal finançament de les administracions locals que, ara, en plena crisi econòmica, es manifesta públicament de bat a bat.
En trenta anys s’han fet moltes coses bé i d’altres de no tant encertades. Els alcaldes i regidors han fet poble, han fet ciutat i han fet Catalunya. Amb molt d’esforç i honradesa han lluitat per una societat més moderna, més participativa, lliure, culta i pròspera, i avui és dia de reconèixer-ho públicament. Com també és moment de mirar endavant per assumir el repte que sempre queden coses per fer i tot és possible !
Tomàs Bigorra i Munté
Portaveu del Grup Polític d’Esquerra Republicana de Catalunya
Diputació de Tarragona, 21 de maig de 2009
Discurs complet de l'acte commemoratiu 30 anys d'Ajuntaments democràtics realitzat el passat dijous 21 de maig de 2009 a la Diputació de Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada