25 alcaldes i més de 170 regidors de la demarcació, a favor del referèndum d'Arenys

Rangel, del PSC, anuncia que l'Estat impedirà qualsevol referèndum per la independència impulsat pels ajuntaments

Un total de 25 alcaldes de la demarcació donen suport al referèndum sobre la independència d'Arenys de Munt (Maresme) a través del col·lectiu Decidim.cat. A banda dels màxims representants d'aquests municipis, majoritàriament pertanyents a les Terres de l'Ebre, també més de 170 regidors de tota la demarcació s'han afegit a aquest manifest, que ha animat els municipis a convocar consultes similars. Alguns dels alcaldes del col·lectiu defensen el mecanisme dels referèndums al món local i es mostren disposats a donar suport a iniciatives com la d'Arenys. D'altra banda ahir, el delegat del govern estatal a Catalunya, Joan Rangel, assegurava que l'Estat actuarà contra la celebració de la consulta amb qualsevol ajuntament que s'atreveixi a fer un referèndum similar.

Representants polítics d'una norantena de municipis de la demarcació, sobretot sota les sigles de CiU i ERC, han expressat el seu suport a iniciatives com la del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació a través del col·lectiu Decidim.cat. «Les consultes populars són un instrument bàsic per aproximar-nos a la ciutadania, i caldria que cada institució en fes un parell cada mandat», va defensar l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí, un dels adherits a la iniciativa i impulsor ja de dues consultes al seu municipi, tot i que no de contingut polític. «Als municipis s'han fet molts referèndums i mai l'advocacia de l'Estat no ha dit res. És una polèmica absurda perquè la d'Arenys és una consulta no vinculant i absolutament legal», va reivindicar l'alcalde de l'Arboç, Carles Ribé. Tant ell com el seu homònim de l'Ametlla es mostraven disposats a donar suport a una iniciativa similar als seus municipis.

Des d'Amposta, l'alcalde, Manel Ferré, però, recordava que «en un Ajuntament hi ha diverses sensibilitats polítiques, i seria convenient arribar a un consens entre totes les forces». Tot i això, Ferré va considerar la polèmica d'Arenys de Muny «artificial» i feta per «desviar l'atenció de temes tan importants com la sentència del Constitucional sobre l'Estatut».

Igual que en el cas dels alcaldes adherits a Decidim.cat, la majoria de regidors que donen suport al col·lectiu són també representants de municipis ebrencs. Les poblacions amb més representants són Deltebre, l'Aldea i l'Ampolla, mentre que al Camp de Tarragona hi abunden els regidors de municipis petits de l'interior.

Contra la consulta

L'Estat ha actuat amb coherència lluitant contra la celebració de la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya a Arenys de Munt i aplicarà la mateixa fórmula amb qualsevol ajuntament que s'atreveixi a impulsar o donar suport a un referèndum similar. Aquest és el missatge que va donar ahir el delegat del govern estatal a Catalunya, Joan Rangel, per l'interès que han mostrat una setantena d'ajuntaments en el procés d'Arenys de Munt. Rangel va considerar que qualsevol consulta que impulsi una entitat privada és legítima. «Com si volen organitzar un ball de bastons», va dir. Però no la intervenció d'un poder públic. La vicepresidenta del govern espanyol, per la seva banda, va declarar ahir que la independència catalana no té cabuda en la Constitució.

D'altra banda, les CUP (Candidatura d'Unitat Popular) del Maresme van donar suport ahir a la celebració de la consulta popular d'Arenys de Munt. Els independentistes van aprofitar per donar les gràcies a l'Estat espanyol i a la Falange per convertir aquest referèndum en una «votació èpica» i de retruc donar-los «moral de victòria».

ELS ADHERITS
Jordi Aixalà (Torroja del Priorat)
Daniel Andreu (l'Aldea)
Gervasi Aspa (Deltebre)
Ferran Bel (Tortosa)
Jordi Boronat (Santa Bàrbara)
Manel Ferré (Amposta)
Josep Fonts (Bellvei)
Josep Maria Gavaldà (el Catllar)
Álvaro Gisbert (Masdenverge)
David Godall (Bonastre)
Valentí Gual (Rocafort de Queralt)
Rafel Güell (Masllorenç)
Jordi Jardí (Tivissa)
Andreu Martí (l'Ametlla de Mar)
Quim Nin (Albinyana)
Carme Pellejà (la Fatarella)
Carles Ribé (l'Arboç)
Joan Sabanza (Móra la Nova)
Jordi Sabaté (Vilella Baixa)
Joan Jaume Salvadó (el Molar)
Paco Sancho (l'Ampolla)
Marcel Segarra (Figuerola del Camp)
Josep Maria Tost (Riudecanyes)
Àngel Xifré (Almoster)
Tomàs Bigorra (Vilaplana)

Article publicat al Diari el Punt el 5 de setembre de 2009