Desprès d’un temps de malaltia, avui ens ha deixat el Josep Mateu “Pepito”, nascut a Perafort el 1928 i casat amb la Maria “Mundeta” de Vilaplana. Per tant era Vilaplanenc d’adopció, encara que durant la seva vida va defensar els interessos del poble, com el que més, des de tots vessants possibles: l’Ajuntament, la Cooperativa i la Caixa Rural, va participar activament en la fundació i construcció del Casal, i col·laborar en totes les entitats, el grup de teatre, la coral, ... i segur que me’n deixo una pila.
Home dialogant, emprenedor i entusiasta, de físic corpulent i fort, però tot el que tenia de gran ho tenia bo i sempre disposat ha donar un cop de ma.
Amb ell i la Maria hem compartit moltes inquietuds, ideals i anhels que estic segur, un dia no massa llunyà es faran realitat.
He fruit amb ell d’una llarga relació d’amistat i també amb la resta de la família. I és que des de la infància he mantingut una excel·lent relació durant les diferents etapes de les nostres vides amb els fills, el Josep, la Teresita i el Jordi.
Com diu la cançó: ...quan fondegis l’illa d’Itaca,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi,com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Des d’aquí i de tot cor el més sentit condol a la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada