dimarts, 27 de setembre del 2011

El canvi tranquil de Junqueras


Article de Pere Martí (Blogs opinió Diari ARA)

Per primera vegada, ERC ha aconseguit fer un relleu de lideratges sense sang, amb unes primàries exemplars. Històricament sempre hi havia hagut trencadissa: el pas d’Hortalà a Colom, amb el primer acabant a CDC; el pas de Colom a Carod, també amb el sortint anant a CDC i el pas de Carod a Puigcercós, amb la novetat que el descavalcat no anirà a CDC sinó que se n’ha anat a casa, de moment. Però tots els relleus han sigut traumàtics, menys el que han protagonitzat Puigcercós i Junqueras. Això ha estat possible gràcies a la generositat de Joan Puigcercós, que va entendre el missatge dels electors a les eleccions al Parlament i va fer un pas enrere. Però també ha estat possible gràcies al tarannà pacífic de Junqueras, sempre disposat al consens i a l’entesa.
El relleu que s’ha produït a ERC no és només un canvi de persones, és també un canvi d’estratègia, que es va visualitzar en la votació del cap de llista al Congrés. No era una qüestió de noms només, sinó també d’estratègies. Ridao representava l’ERC que només pot pactar amb l’esquerra i Bosch apostava, d’acord amb Junqueras, per recuperar la centralitat i la transversalitat de l’independentisme. Els militants van ratificar el que ja havien advertit els electors en les últimes conteses electorals. Això vol dir una política de pactes més flexible a l’hora de triar però més exigent a l’hora de complir-los: qualsevol pacte que faci la nova ERC hauria de ser coherent amb les seus objectius i, sobretot, comprensible per la militància i per l’electorat.
Com sol passar sempre, ja han sortit determinats sectors d’opinió aliens a l’independentisme sentenciant sobre ERC. Una part de l’opinió publicada augura una rendició d’ERC sota les faldilles de CIU. S’equivoquen. ERC torna a girar cap a la sobirania i recolzarà aquelles iniciatives del Govern que serveixin per avançar cap aquest objectiu. Però no donarà xecs en blanc. També hi ha qui, des de la sociovergència mediàtica, ha vist una radicalització del partit, però el pragmatisme de Junqueras els desmentirà. Està molt lluny del messianisme de Colom. Junqueras suma el millor de Colom, la lluita irrenunciable per un objectiu, amb el millor de Carod, la capacitat de fer un missatge realista i planer que arribi a la gent. I per fer aquest viatge ERC no necessita pactar amb ningú, perquè la unitat independentista a vegades resta. I és que cada dia hi ha més independentistes, com diuen les enquestes, però no estan en microprojectes personalistes, sinó dins la societat catalana, orfes d’un referent sobiranista seriós. Són els que un dia Salvador Cardús va batejar encertadament com elssensenom. L’objectiu de Junqueras hauria de ser recuperar els 300.000 electors que ERC ha perdut, no els 300 exmilitants que s’han rebotat.