Dissabte passat, dia 14 de maig, es va celebrar a l’edifici el Fòrum de Barcelona el 25è Congrés Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya. Vam ser més de 4000 inscrits i va ser impressionant veure una la sala tan gran i plena com un ou.
Just arribar, vaig sentir una veu que em cridava: Tomàs, Tomàs... Em giro i era un vilaplanenc a qui feia uns anys que no veia. La veritat és que no sé quants... Els dos ens vàrem saludar amb entusiasme i amb alegria pel temps que feia que no ens vèiem!
La persona en qüestió és el Siscu Lines, el germà del Meli. I jo que li vaig preguntar: Què fas aquí? La resposta era òbvia: em va confirmar que s’havia fet militant d’Esquerra l’any 1995 a Vilanova i la Geltrú, i que li feia goig poder participar al congrés.
La conversa es va allargar força per mirar de posar al dia els temes endarrerits en tots els àmbits (familiars, professionals, socials, polítics...) i a tots els nivells (particular, local, comarcal, de país..). I tot seguit vam entrar al congrés, que feia estona que anava.
Durant tota la jornada, el congrés va transcórrer amb absoluta normalitat, però un dels moments més animats es va produir cap al migdia, en donar la benvinguda als convidats representants de diversos partits polítics internacionals. Per aclamació, els congressistes van demanar al representant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que fes la salutació en gallec, a la qual cosa va accedir. Tot seguit, la representant d’Eusko Alkartasuna (EA) el va fer meitat català i meitat en euskera, i tots dos van ser molt aplaudits pel públic.
La sessió de la tarda es va dedicar a la defensa d’esmenes i votacions que va concloure amb l’aprovació de ponència d’estratègia política amb l’aval d’un 85 % de la militància, l’elecció dels consellers nacionals i la elecció de la executiva nacional que haurà de dirigir el destí del partit els pròxims quatre anys.
Finalment, el resultat preferit hauria estat una direcció més plural i representativa de les diferents sensibilitats expressades al partit, però això, pel que sembla, no ha pogut ser. Per tant, com a demòcrata convençut i militant d’aquest partit, desitjo molts encerts i èxits a Joan Puigcercós, president d’Esquerra i a Joan Ridao, secretari general del nostre partit.
I ja de tornada a casa, un cop acabat el Congrés i completada la intensa i llarga jornada de dissabte, la ràdio del cotxe ja m’omplia de primeres valoracions sobre aquesta nova etapa política...
Just arribar, vaig sentir una veu que em cridava: Tomàs, Tomàs... Em giro i era un vilaplanenc a qui feia uns anys que no veia. La veritat és que no sé quants... Els dos ens vàrem saludar amb entusiasme i amb alegria pel temps que feia que no ens vèiem!
La persona en qüestió és el Siscu Lines, el germà del Meli. I jo que li vaig preguntar: Què fas aquí? La resposta era òbvia: em va confirmar que s’havia fet militant d’Esquerra l’any 1995 a Vilanova i la Geltrú, i que li feia goig poder participar al congrés.
La conversa es va allargar força per mirar de posar al dia els temes endarrerits en tots els àmbits (familiars, professionals, socials, polítics...) i a tots els nivells (particular, local, comarcal, de país..). I tot seguit vam entrar al congrés, que feia estona que anava.
Durant tota la jornada, el congrés va transcórrer amb absoluta normalitat, però un dels moments més animats es va produir cap al migdia, en donar la benvinguda als convidats representants de diversos partits polítics internacionals. Per aclamació, els congressistes van demanar al representant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que fes la salutació en gallec, a la qual cosa va accedir. Tot seguit, la representant d’Eusko Alkartasuna (EA) el va fer meitat català i meitat en euskera, i tots dos van ser molt aplaudits pel públic.
La sessió de la tarda es va dedicar a la defensa d’esmenes i votacions que va concloure amb l’aprovació de ponència d’estratègia política amb l’aval d’un 85 % de la militància, l’elecció dels consellers nacionals i la elecció de la executiva nacional que haurà de dirigir el destí del partit els pròxims quatre anys.
Finalment, el resultat preferit hauria estat una direcció més plural i representativa de les diferents sensibilitats expressades al partit, però això, pel que sembla, no ha pogut ser. Per tant, com a demòcrata convençut i militant d’aquest partit, desitjo molts encerts i èxits a Joan Puigcercós, president d’Esquerra i a Joan Ridao, secretari general del nostre partit.
I ja de tornada a casa, un cop acabat el Congrés i completada la intensa i llarga jornada de dissabte, la ràdio del cotxe ja m’omplia de primeres valoracions sobre aquesta nova etapa política...
1 comentari:
Hola Tomàs,
Molt agraït per la ressenya que fas en el teu excel·lent bloc sobre la nostra trobada al congrés d'ERC. La veritat és que em va semblar molt interessant. Tothom va poder dir la seva i això va ser tota una lliçó de democràcia assembleària.
Per cert, sols una petita errada, va ser al gener del 2004 quan em vaig fer militant d'ERC. Em va impressionar de debò la valentia d'en Carod en el seu viatge a Perpinyà. Ja feia anys que llegia els seus articles del diàleg de l'Avui dels dimecres i aquest acte de valentia em va copsar definitivament.
Salutacions bens cordials des de Vilanova i la Geltrú,
francesc
Publica un comentari a l'entrada