Més de 300 persones tallen la C-14 a Montblanc per reivindicar l'A-27

Les cambres de comerç de Valls, Reus i Tarragona van fer pinya, però el PSC, no.

La C-14 va quedar tallada ahir al pas per Montblanc durant una hora. La societat tant de la capital com de la resta de la Conca de Barberà va manifestar-se per reivindicar la necessitat que es reprenguin les obres de l'A-27, l'autovia que ha de comunicar Tarragona i Lleida i de la qual han aturat les obres del tram entre Montblanc i Valls. La marxa va ser encapçalada per l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu; el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, David Rovira, i els presidents de les cambres de comerç de Valls, Reus i Tarragona, Marcel·lí Morera, Isaac Sanromà i Albert Abelló, respectivament.

La pancarta que presidia la marxa deixava ben clara la reivindicació que fa anys que es manté a la Conca: “Autovia Montblanc - Valls, ara!”. Els manifestants es van concentrar al pont que passa per sobre la C-14, a la carretera de Prenafeta, i a les 7 de la tarda van baixar per tallar el trànsit de la comarcal, en un tram compartit amb l'N-240.

L'impacte d'aquest tall en la circulació va ser mínim, ja que un accident de trànsit havia obligat els Mossos d'Esquadra a tallar la C-14 en el quilòmetre 35, just a l'altura de Montblanc, i havien desviat la circulació cap a l'interior del municipi. Això va provocar la indignació de bona part dels manifestants, que van pressionar Josep Andreu perquè es desplacessin fins al centre de Montblanc per tallar-hi la circulació. “Si els cotxes passen per dins de Montblanc, és allí on hem d'anar a tallar el trànsit”, cridaven alguns manifestants. Andreu va recriminar als agents dels Mossos d'Esquadra que desviessin la circulació per dins de Montblanc, i finalment es va decidir desplaçar-se per la C-14. La marxa va anar des del pont on havia començat fins a la rotonda on hi ha l'empresa Rifacli, i on la comarcal es desvia cap a Solivella i l'N-240 enfila cap a Lleida.

Un cop a la rotonda, tant els manifestants com el mateix Andreu van tornar a pressionar els agents dels Mossos d'Esquadra perquè tallessin la circulació per dins de Montblanc. Quan els agents de la policia els van garantir que per Montblanc no hi passaven cotxes, van tornar al punt d'inici, on van dissoldre la marxa. Quan els Mossos van deixar de desviar la circulació cap a l'interior de Montblanc, la manifestació va provocar que a la C-14 en direcció a Lleida s'acumulés com a mínim un quilòmetre de cua, mentre que en el sentit de la marxa cap a Tarragona es van anar acumulant vehicles des del primer tall de la comarcal. Els conductors aturats es podien dividir en tres categories. La primera, els que s'ho van agafar amb resignació i van baixar del cotxe per seguir la jugada; el segon grup en nombre va ser el dels que, un cop fora del cotxe, donaven suport als manifestants, ja fossin veïns de la Conca de Barberà o de comarques properes, i l'últim grup, present en totes les reivindicacions que comporten talls de circulació, era el dels que s'ho prenen malament, i els agents dels Mossos els havien d'explicar què passava per calmar els ànims.

Andreu va remarcar que des del Ministeri de Foment sempre es diu que la societat catalana crea plataformes només contra les infraestructures. En aquest sentit, va definir la mobilització d'ahir com un moviment “a favor de les infraestructures, per deixar-los sense arguments”. L'alcalde de Montblanc va lamentar l'absència de càrrecs i personalitats del PSC en la manifestació, ja que “la unitat és necessària”. Andreu, però, opina que tard o d'hora “els alcaldes de Reus i Tarragona [tots dos del PSC] hauran d'encapçalar el moviment a favor de les infraestructures al sud de Catalunya”, sobretot si continuen aturades.

Pel que fa als batlles, a la manifestació d'ahir se'n van poder veure de diversos municipis tant de la Conca de Barberà com de la comarca veïna de l'Alt Camp. David Rovira, president del Consell Comarcal de la Conca, per la seva banda, feia incís en la unió que tenen les dues comarques en la qüestió de les infraestructures com ara polígons industrials i estacions de mercaderies.

Rovira hi afegia que la Conca i l'Alt Camp també comparteixen la necessitat de tenir vies de comunicació eficaces i ràpides. “No s'entén que es parin infraestructures ja començades”, explicava. D'altra banda, també va fer un clam per la unió del territori tant a nivell social com polític quan es fan reivindicacions. “Mentre no ens entenguem nosaltres, no ens posaran res” va sentenciar.

Article publicat el diari El Punt del dia 16 d'agost de 2010.

II vetllada poètica a la Mussara: "LA LLUNA DE LA MUSSARA"

La Mussara és un poble abandonat des de fa cinquanta anys que pertany al municipi de Vilaplana. Situat a 1000 metres d’alçada, s’ha convertit en un lloc mític per a la gent de la contrada. És la seva espectacular vista a tota la costa del Camp de Tarragona, el paisatge, adscrit a les Muntanyes de Prades, el vell campanar, que és l’únic que queda en peu, l’enigmàtic cementiri, la resta de les vuit cases que encara es poden veure... La Mussara va lligat a una manera de viure que ara ja no existeix. Si fa cinquanta anys, els homes i les dones que hi vivien van deixar el poble en el més absolut silenci, aquesta vetllada vol omplir-lo, si més no, amb música, paraules, dansa, i tot el que estigui lligat a la poesia i al paisatge. És, d’alguna manera, utilitzar i valorar un espai natural  ja de per sí carregat de poesia.

Davant de l’èxit de la convocatòria de l’any passat i de la recomanació de repetir l’experiència ens animem a fer la II edició de La lluna de la Mussara.

Volem que el festival  estigui obert  a qualsevol camp de les arts que lliguin amb la poesia. Si l’any passat convidàvem a Mazoni, enguany participa la ballarina Magda Borrull amb el seu espectacle Mensis-Luna.

Programa Mussara 2010

A les set: Circuit poètic per La Mussara

Cinc rapsodes reciten o llegeixen a M. Mercè Marçal, Kavafis, Jaime Gil de Biedma, Marià Manent i Josep Carner. Els poemes tenen relació amb el paisatge, la nit, la lluna, la solitud de la muntanya o l’entorn del Camp de Tarragona. Els acompanyen cinc músics. El públic segueix un circuït pel poble abandonat.

 En fer-se fosc: Espectacle de dansa contemporània

Títol de l’obra: Mensis - Luna

Creació i interpretació: Magda Borrull

Música: diversos autors

Treball  tutoritzat per Marta Carrasco dins el projecte Individus 2008 (IMAC de Reus).

Audiovisuals: Yola Albalat

Mensis–Luna explora diferents emocions que es repeteixen en diferents contextos, com els cicles de la lluna, sempre associats a l’univers femení. Són quatre escenes amb el suport del llenguatge audiovisual que ens parlen de les dones i d’altres temps viscuts.

Durada: 20 min.

A les 10 nit: Concert de  El petit de cal Eril: I les sargantanes al sol

Currículum Magda Borrull: Treballa amb la companya de la coreògrafa americana Carolyn Carlson a París i fa tournees per Europa, Canada i Japó. Participa en diversos  video-dansa a França i Italia i fa coreografies per obres de teatre. Actualment és professora de dansa contemporània a Reus.

Currículum El petit de Cal Eril: Només amb dos anys que ha grabat el el dic I les sargantanes al sol ha actua al BAM, l’Altaveu, el popArb, el MMVV i l’Hipersons, a més de guanyar el Premi Tr3sC a la creativitat musical i millor disc estatal 2009 segons El Periódico. Però el més important és que arreu on toquen la gent se sorprèn i somriu. Amb el seu inconfusible accent de ponent (és de Guissona), el Petit de Cal Eril ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De no fer res i fer de tot. De la boira i del sol. I ho fa sempre amb un to entranyable, com si ens conegués de tota la vida. El Petit de Cal Eril se situa en la millor tradició del folk psicodèlic: So orgànic i càlid, girs experimentals, regust popular, moments naïf, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables... Se’l podria emparentar amb Gorky’s Zygotic Mynci i Música Dispersa, amb Flaming Lips o la Incredible String Band. Però tot el que fa té un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el siroll de tractors de la Segarra. Folk psicodèlic de secà.

 

Idea, direcció artística i coordinació: Isabel Olesti (Taca d’oli produccions poètiques)

Organitza: Ajuntament de Vilaplana 

Vilaplana impulsa el busdenit que portarà el joves a les festes majors

Divendres entrarà en funcionament el Busdenit, un servei a disposició dels joves del Baix Camp que permetrà que puguin anar a les festes majors de la comarca sense haver d'utilitzar el vehicle privat.

La iniciativa és del consell comarcal i els ajuntaments d'Almoster, Botarell, l'Argentera, Castellvell del Camp, les Borges del Camp i Vilaplana. Al lloc web www.baixcamp.cat, s'hi poden trobar el recorregut i els horaris per als interessats. La iniciativa fa alguns anys que s'aplica, amb notable èxit, a comarques com la Conca de Barberà.

Noticia públicada al diari El Punt del 29 de juliol de 2010

Esquerra presenta la seva llista de Tarragona per al Parlament

ERC ha presentat aquest matí al Far de la Banya de Tarragona la seva llista per Tarragona a les eleccions del Parlament de la propera tardor. L'encarregat de fer-ho ha estat el seu cap de cartell, Sergi de los Rios, que ha estat acompanyat dels altres integrants d'aquesta llista, que engloba gent del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

En aquest sentit, Sergi de los Rios ha volgut destacar que es tracta d'una llista plural, tant pel que fa al territori, com a l'experiència que s'acumula. El cap de llista ha volgut recordar que ell ja és diputat, mentre que Lluís Salvadó és el Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre i Empar Pont Tinent Alcalde a l'Ajuntament de Reus. "És una candidatura forta, amb experiència tant a Govern, com als ajuntaments i a la direcció del partit, per a un projecte fort i valent", ha destacat de los Rios.

Sergi de los Rios, que també és Tinent Alcalde a l'Ajuntament de Tarragona, ha explicat que es tracta també d'una llista valenta per un moment crucial. Segons de los Rios, el debat ja no se situa al voltant de la reedició del Govern Tripartit, sinó de la necessitat de fer un pas endavant cap a la independència: "Som en una cruïlla de camins i nosaltres des del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ja hem decidit cap a on volem anar". En aquest sentit també ha destacat la importància de defensar el territori, tant des de les institucions com des del Parlament.

L'objectiu d'ERC és mantenir els 3 diputats que va assolir tant el 2003 com el 2006 i treballar per acostar-se al quart.