25 alcaldes i més de 170 regidors de la demarcació, a favor del referèndum d'Arenys

Rangel, del PSC, anuncia que l'Estat impedirà qualsevol referèndum per la independència impulsat pels ajuntaments

Un total de 25 alcaldes de la demarcació donen suport al referèndum sobre la independència d'Arenys de Munt (Maresme) a través del col·lectiu Decidim.cat. A banda dels màxims representants d'aquests municipis, majoritàriament pertanyents a les Terres de l'Ebre, també més de 170 regidors de tota la demarcació s'han afegit a aquest manifest, que ha animat els municipis a convocar consultes similars. Alguns dels alcaldes del col·lectiu defensen el mecanisme dels referèndums al món local i es mostren disposats a donar suport a iniciatives com la d'Arenys. D'altra banda ahir, el delegat del govern estatal a Catalunya, Joan Rangel, assegurava que l'Estat actuarà contra la celebració de la consulta amb qualsevol ajuntament que s'atreveixi a fer un referèndum similar.

Representants polítics d'una norantena de municipis de la demarcació, sobretot sota les sigles de CiU i ERC, han expressat el seu suport a iniciatives com la del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació a través del col·lectiu Decidim.cat. «Les consultes populars són un instrument bàsic per aproximar-nos a la ciutadania, i caldria que cada institució en fes un parell cada mandat», va defensar l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí, un dels adherits a la iniciativa i impulsor ja de dues consultes al seu municipi, tot i que no de contingut polític. «Als municipis s'han fet molts referèndums i mai l'advocacia de l'Estat no ha dit res. És una polèmica absurda perquè la d'Arenys és una consulta no vinculant i absolutament legal», va reivindicar l'alcalde de l'Arboç, Carles Ribé. Tant ell com el seu homònim de l'Ametlla es mostraven disposats a donar suport a una iniciativa similar als seus municipis.

Des d'Amposta, l'alcalde, Manel Ferré, però, recordava que «en un Ajuntament hi ha diverses sensibilitats polítiques, i seria convenient arribar a un consens entre totes les forces». Tot i això, Ferré va considerar la polèmica d'Arenys de Muny «artificial» i feta per «desviar l'atenció de temes tan importants com la sentència del Constitucional sobre l'Estatut».

Igual que en el cas dels alcaldes adherits a Decidim.cat, la majoria de regidors que donen suport al col·lectiu són també representants de municipis ebrencs. Les poblacions amb més representants són Deltebre, l'Aldea i l'Ampolla, mentre que al Camp de Tarragona hi abunden els regidors de municipis petits de l'interior.

Contra la consulta

L'Estat ha actuat amb coherència lluitant contra la celebració de la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya a Arenys de Munt i aplicarà la mateixa fórmula amb qualsevol ajuntament que s'atreveixi a impulsar o donar suport a un referèndum similar. Aquest és el missatge que va donar ahir el delegat del govern estatal a Catalunya, Joan Rangel, per l'interès que han mostrat una setantena d'ajuntaments en el procés d'Arenys de Munt. Rangel va considerar que qualsevol consulta que impulsi una entitat privada és legítima. «Com si volen organitzar un ball de bastons», va dir. Però no la intervenció d'un poder públic. La vicepresidenta del govern espanyol, per la seva banda, va declarar ahir que la independència catalana no té cabuda en la Constitució.

D'altra banda, les CUP (Candidatura d'Unitat Popular) del Maresme van donar suport ahir a la celebració de la consulta popular d'Arenys de Munt. Els independentistes van aprofitar per donar les gràcies a l'Estat espanyol i a la Falange per convertir aquest referèndum en una «votació èpica» i de retruc donar-los «moral de victòria».

ELS ADHERITS
Jordi Aixalà (Torroja del Priorat)
Daniel Andreu (l'Aldea)
Gervasi Aspa (Deltebre)
Ferran Bel (Tortosa)
Jordi Boronat (Santa Bàrbara)
Manel Ferré (Amposta)
Josep Fonts (Bellvei)
Josep Maria Gavaldà (el Catllar)
Álvaro Gisbert (Masdenverge)
David Godall (Bonastre)
Valentí Gual (Rocafort de Queralt)
Rafel Güell (Masllorenç)
Jordi Jardí (Tivissa)
Andreu Martí (l'Ametlla de Mar)
Quim Nin (Albinyana)
Carme Pellejà (la Fatarella)
Carles Ribé (l'Arboç)
Joan Sabanza (Móra la Nova)
Jordi Sabaté (Vilella Baixa)
Joan Jaume Salvadó (el Molar)
Paco Sancho (l'Ampolla)
Marcel Segarra (Figuerola del Camp)
Josep Maria Tost (Riudecanyes)
Àngel Xifré (Almoster)
Tomàs Bigorra (Vilaplana)

Article publicat al Diari el Punt el 5 de setembre de 2009

Bon viatge cap a Itaca!

Desprès d’un temps de malaltia, avui ens ha deixat el Josep Mateu “Pepito”, nascut a Perafort el 1928 i casat amb la Maria “Mundeta” de Vilaplana. Per tant era Vilaplanenc d’adopció, encara que durant la seva vida va defensar els interessos del poble, com el que més, des de tots vessants possibles: l’Ajuntament, la Cooperativa i la Caixa Rural, va participar activament en la fundació i construcció del Casal, i col·laborar en totes les entitats, el grup de teatre, la coral, ... i segur que me’n deixo una pila.

Home dialogant, emprenedor i entusiasta, de físic corpulent i fort, però tot el que tenia de gran ho tenia bo i sempre disposat ha donar un cop de ma.

Amb ell i la Maria hem compartit moltes inquietuds, ideals i anhels que estic segur, un dia no massa llunyà es faran realitat.

He fruit amb ell d’una llarga relació d’amistat i també amb la resta de la família. I és que des de la infància he mantingut una excel·lent relació durant les diferents etapes de les nostres vides amb els fills, el Josep, la Teresita i el Jordi.

Com diu la cançó: ...quan fondegis l’illa d’Itaca,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi,com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.


Des d’aquí i de tot cor el més sentit condol a la família.

La poesia i la música tornaran la vida a la Mussara

El poble abandonat de la Mussara tornarà a tenir vida el 8 d'agost, amb una vetllada de música i poesia que ha organitzat l'Ajuntament de Vilaplana amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. Un itinerari poètic que tindrà lloc als racons més representatius del poble i un concert de Mazoni són els actes programats.

La lluna de la Mussara, que és com es diu la vetllada, ha estat coordinada per l'escriptora Isabel Olesti, exdirectora del festival de poesia Taca d'Oli de Reus. La decisió de convocar aquesta petita mostra a la Mussara, annexionat a Vilaplana el 1961, respon a la decisió de seguir el model de les nits estivals de poesia que s'organitzen a les muntanyes dels voltants de Barcelona: «Aquí també tenim un potencial molt bo amb les muntanyes de Prades i la serra de Montsant», explica Olesti, que afegeix: «La Mussara és un lloc mític per a molts dels habitants de la comarca. Un lloc privilegiat, a més, que es pot explotar des del punt de vista cultural.» La convocatòria de La lluna a la Mussara coincideix amb el cinquantenari de l'emigració dels seus últims habitants, que van deixar immers en el silenci el llogarret, situat a més de mil metres d'altura. La intenció és que la mostra es pugui tornar a programar en altres edicions.

L'hora prevista perquè comenci la vetllada serà les set de la tarda, en què sis rapsodes del grup de teatre Tebac de Reus recitaran poemes d'escriptors com Gabriel Ferrater, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Maria Mercè Marçal a cinc punts del poble: ca l'Andreu, l'església, ca l'Agustenc, l'inici de la ruta dels avencs de la Febró i el xalet de les Airasses. Els recitats tindran l'acompanyament de sis músics de l'escola municipal de música de Riudoms. A les nou del vespre, a l'era del refugi de muntanya de la Mussara, el cantant i compositor Mazoni oferirà l'espectacle Mazoni contra els poetes, en què musica composicions de Mercè Rodoreda, Pepe Sales, Agustí Bartra, Carles Riba i Miquel Buixà, entre altres poetes.

Publicat al diari El Punt el 30 de juliol de 2009

La Diputació aprova el pagament dels primers dotze ajuts extraordinaris als municipis per a obres de manteniment

Es tracta dels primers ajuntaments que han justificat la despesa. El PEIM repartirà 6 milions d’euros entre els municipis de fins a 4.000 habitants per fer front a la crisi.

La Junta de Govern de la Diputació de Tarragona ha aprovat aquest matí el pagament dels dotze primers ajuts que la institució intercomarcal destina als municipis de la demarcació amb motiu del Programa Extraordinari d’Inversions i Manteniment (PEIM).

Es tracta d’aportacions de vital importància per als municipis, ja que financen obres de manteniment i ajuden a contrarestar, així, els efectes de la crisi econòmica global.

Aquestes dotze primeres aportacions econòmiques, per un import de 20.000 euros cadascuna, s’atorguen a dotze ajuntaments del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que han justificat les despeses econòmiques en concepte d’obres de reparació, manteniment i conservació d’infrastructures.

En total, aquestes primeres dotze aportacions representen gairebé 240.000 euros. Dotat amb una partida extraordinària de 6 milions d’euros, el PEIM preveu l’aportació de 6 milions d’euros en total, repartits entre tots els municipis de menys de 4.000 habitants d’arreu de la demarcació de Tarragona, incloses les entitats municipals descentralitzades.

La Diputació de Tarragona ha estat l’única Diputació catalana que ha aprovat un pla específic destinat als municipis petits per tal d’atendre les necessitats de les 155 poblacions que s’hi poden acollir i fer front, així, a la situació generada per la crisi econòmica global.

En aquest sentit, els ajuts de la Diputació de Tarragona són especialment importants per a la tresoreria dels municipis, ja que els permeten finançar la despesa ordinària per al manteniment dels respectius serveis públics.Aquests primers dotze ajuts s’han atorgat a diferents pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, per al manteniment de vies públiques, clavegueram, enllumenat i àrees de lleure, entre altres conceptes.

La resta de municipis de la demarcació també rebran les inversions previstes en el PEIM, a mesura que en justifiquin les despeses.

Aquests són els dotze primers municipis que rebran ajuts del PEIM: Bellmunt del Priorat, Caseres, El Masroig, La Figuera, La Nou de Gaià, La Vilella Baixa, Les Borges del Camp, Marçà, Poboleda, Rodonyà, Ulldemolins i Vilaplana.

Nota de premsa de Diputació Tarragona del 24 de juliol de 2009