Cap catalanista no pot compartir uns Pressupostos que perpetuen l'espoli fiscal i ensorren l'activitat productiva

La política d’austeritat, sense cap mesura d’inversió productiva, accelerarà la recessió econòmica, farà caure els ingressos públics i no aconseguirà l’objectiu de dèficit marcat. Els recursos que assignen els PGE als ministeris de Defensa i d’Interior superaran per primer cop els assignats a Fomento i Economia y Competitividad i deixaran el país orfe de polítiques d’inversió productiva.

En els primers 100 dies de Govern, el PP ha fet tot el que deia que no faria (pujar impostos, abaratir l’acomiadament, retallar drets socials i aplicar una amnistia fiscal), excepte una cosa: no pagar els deutes pendents amb Catalunya. La suma dels incompliments espanyols en diversos àmbits representa un total de 10.500 MEUR, un 5 % del PIB català, que cal sumar als 16.500 MEUR d’espoli fiscal que Catalunya pateix anualment.

La retallada de 27.000 milions en els PGE ha estat titllada “d’estranya” i “desconcertant” pel Financial Times, amb referència a l’impacte negatiu per a l’ocupació que tindrà l’eliminació de les polítiques actives d’ocupació (1.557 MEUR) o la desaparició de deduccions a l’impost de societats (5.350 MEUR). També es mostra escèptic davant l’impacte en els ingressos que pugui generar l’amnistia fiscal, perquè podria induir al frau a nous impositors que veurien la porta oberta a “premiar” a qui defrauda.

L'Estat Espanyol vol que els catalans rescatem les autopistes ruïnoses de Madrid

• El PP vol compensar el deute de 3.500 M€ de les autopistes de peatge radials de Madrid amb l'allargament de les concessions de les autopistes catalanes que generen beneficis.
• Els catalans pagarem tres vegades: per la construcció de les autovies gratuïtes de Madrid, pel rescat públic de les autopistes ruïnoses de Madrid i per agafar una autopista a Catalunya o a València.
• Els catalans només tenim el 10% de les vies ràpides, mentre paguem el 48% dels peatges que hi ha a l'Estat.
• CiU-PSOE van acordar en els pressupostos pel 2011 injectar 80 M€ públics a les concessionàries de Madrid. L'acció 'lobista' a Madrid de CiU ha estat un nyap per a Catalunya, d'aquí la permanent xerrameca sobiranista de CiU que contraposa a la seva praxis política i als resultats que n'obté.

Els plans del Ministerio de Fomento vers les autopistes de peatge de l'Estat enceta un nou escàndol d'espoli econòmic i social a Catalunya i al conjunt dels PPCC.

La ministra planteja compensar la fallida de les autopistes de peatge radials de Madrid, amb els ingressos derivats de l'allargament de les concessions de les autopistes catalanes que generen beneficis. En cas de no ser possible els plans del Ministeri de Foment passarien per un rescat directe amb fons públics de l'Estat, pagats especialment pels ciutadans dels PPCC, a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITTSA).

El deute acumulat de 9 de les 10 de les concessionàries de l'Estat puja a 3.500 milions d'euros. La ruïna del model de les autopistes de peatge radials de Madrid ve donada principalment per les inversions de noves autovies públiques paral·leles i gratuïtes promogudes per la Comunidad de Madrid, que converteixen els peatges en inútils, tal i com demostren les xifres de trànsit.

Així, les concessionàries amb més problemes són la M12, que uneix Madrid amb l'aeroport de Barajas; l'AP41 Madrid-Toledo, que amb 1.974 usuaris diaris el 2010, opera a un 10% de les estimacions de trànsit que preveien les inversions; l'AP36 Madrid-Múrcia o les Radials R4 Madrid –Ocaña i R2 Madrid-Guadalajara. Totes elles compten amb autovies modernes, desdoblades, paral·leles i gratuïtes.

La fallida es veu agreujada pel sobrecost per expropiacions mal fetes, d'un 250% del valor del sòl, per les indemnitzacions derivades dels plets associats, i pel descens del trànsit a causa de la crisi, que incentiva l'ús de la xarxa gratuïta respecte la de peatge.

Per tant, els catalans hem d'acabar pagant dues vegades per la doble xarxa de vies ràpides madrilenyes, la primera amb els fons públics de l'Estat a través de la Comunidad de Madrid, la segona, a partir del rescat públic de l'Estat. I és clar, si a Catalunya o a València optem per agafar l'autopista, pagarem una tercera vegada. Al final no queden diners per desdoblar la NII o resoldre les particularitats dels peatges de Mollet, Terrassa i Alella.

La gravetat del cas és que mentre administracions i concessionàries dupliquen de forma ruïnosa la xarxa viària madrilenya, i fan pagar el doble als catalans, resulta que només tenim el 10% de les vies ràpides de l'Estat, mentre paguem el 48% dels petges que hi ha a l'Estat.

Al final, de res serveix el tripijoc que van impulsar CiU i el PSOE en l'elaboració dels pressupostos pel 2011, que a través de la llei de liberalització del «Servei Postal Universal», camuflaven una injecció de 80 milions d'euros a les concessionàries, amb un préstec participatiu pel sobrecost de les expropiacions, a consignar pel Ministerio de Fomento.

I és que l'acció 'lobista' a Madrid de CiU, amb els diners dels contribuents catalans, és una pràctica que retrata, contraposa i allunya, un cop més, la xerrameca sobiranista de CiU de la seva pràctica política.

Vilaplana 23 de març de 2012

El Consell Nacional de la Federació de Municipis aprova exigir a la Generalitat el pagament íntegre dels deutes amb els ajuntaments

El passat dimecres 8 de febrer el municipi de Solsona va acollir el Consell Nacional de la Federació de Municipis de Catalunya. Just abans d’aquesta reunió, també va tenir lloc una sessió del Comitè Executiu ordinari de l’FMC, on l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, va destacar que “encara que sigui per un dia la nostra ciutat es converteix en la seu del municipalisme català”.

Els prop de 50 alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya que formen el Consell Nacional van aprovar una resolució que acorda “exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya el pagament íntegre dels deutes amb els ajuntaments derivats d’acords i convenis que afecten al desenvolupament de competències municipals. En el cas que el pagament no pugui ser immediat, demanen a la Generalitat de Catalunya que fixi el calendari pel pagament del deute, integrant al conjunt de les conselleries i dels seus organismes dependents”.

La resolució diu que des del món local s’expressa “el suport al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat en el seu esforç per gestionar la difícil situació econòmica que estem vivint”. Som conscients de les dificultats, de fet les vivim en primera persona com a administració, i en som testimonis diaris a través dels nostres veïns i veïnes. Sabem que no és voluntat del Govern de la Generalitat posar al límit l’economia local, com tampoc ho és del Govern de l’Estat comprometre les arques autonòmiques. Però en certs aspectes aquest està essent el resultat final.

El 2011 un any atípic

L’any que acabem de deixar enrere, des del punt de vista pluviomètric ha estat normal, la mitjana anual es de l’ordre de 500 l/m2. S’han recollit 534,5 l/m2 a Vilaplana i 669 l/m2 a La Mussara, sempre hi plou més.

El repartiment de pluja al llarg de l’any ha estat irregular, mesos que són plujosos com l’abril i el maig han registrat poca pluja i abundant en pluja com setembre i octubre han estat extremadament secs.

Els mesos que s’ha recollit més pluja han estat el març 192,5 l/m2 a Vilaplana i el novembre 235 l/m2 a  La Mussara. Els dies més plujosos han estat el 12 de març (106 l/m2) i el 15 de novembre (105,8 l/m2), ambdós a La Mussara.

Pel que fa a les temperatures enregistrades, el 23 de gener es va registrar la temperatura mínima (- 8,4 ºC) i el 20 d’agost es va registrar la temperatura màxima (28,1 ºC), ambdós a La Mussara.

En quan al vent el dia més ventós va ser el 22 de febrer amb una velocitat de 100 km/h.

Es per això, que des del punt de vista meteorològic m’he atrevit a qualificar l’any 2011 d’atípic, perdoneu l’atreviment.

Caldrà veure com anirà aquest any 2012!