- El PP vol compensar el deute de 3.500 M€ de les autopistes de peatge radials de Madrid amb l'allargament de les concessions de les autopistes catalanes que generen beneficis.
- Els catalans pagarem tres vegades: per la construcció de les autovies gratuïtes de Madrid, pel rescat públic de les autopistes ruïnoses de Madrid i per agafar una autopista a Catalunya o a València.
- Els catalans només tenim el 10% de les vies ràpides, mentre paguem el 48% dels peatges que hi ha a l'Estat.
- CiU-PSOE van acordar en els pressupostos pel 2011 injectar 80 M€ públics a les concessionàries de Madrid. L'acció 'lobista' a Madrid de CiU ha estat un nyap per a Catalunya, d'aquí la permanent xerrameca sobiranista de CiU que contraposa a la seva praxis política i als resultats que n'obté.
Els plans del Ministerio de Fomento vers les autopistes de peatge de l'Estat enceta un nou escàndol d'espoli econòmic i social a Catalunya i al conjunt dels PPCC.
La ministra planteja compensar la fallida de les autopistes de peatge radials de Madrid, amb els ingressos derivats de l'allargament de les concessions de les autopistes catalanes que generen beneficis. En cas de no ser possible els plans del Ministeri de Foment passarien per un rescat directe amb fons públics de l'Estat, pagats especialment pels ciutadans dels PPCC, a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITTSA).
El deute acumulat de 9 de les 10 de les concessionàries de l'Estat puja a 3.500 milions d'euros. La ruïna del model de les autopistes de peatge radials de Madrid ve donada principalment per les inversions de noves autovies públiques paral·leles i gratuïtes promogudes per la Comunidad de Madrid, que converteixen els peatges en inútils, tal i com demostren les xifres de trànsit.
Així, les concessionàries amb més problemes són la M12, que uneix Madrid amb l'aeroport de Barajas; l'AP41 Madrid-Toledo, que amb 1.974 usuaris diaris el 2010, opera a un 10% de les estimacions de trànsit que preveien les inversions; l'AP36 Madrid-Múrcia o les Radials R4 Madrid –Ocaña i R2 Madrid-Guadalajara. Totes elles compten amb autovies modernes, desdoblades, paral·leles i gratuïtes.
La fallida es veu agreujada pel sobrecost per expropiacions mal fetes, d'un 250% del valor del sòl, per les indemnitzacions derivades dels plets associats, i pel descens del trànsit a causa de la crisi, que incentiva l'ús de la xarxa gratuïta respecte la de peatge.
Per tant, els catalans hem d'acabar pagant dues vegades per la doble xarxa de vies ràpides madrilenyes, la primera amb els fons públics de l'Estat a través de la Comunidad de Madrid, la segona, a partir del rescat públic de l'Estat. I és clar, si a Catalunya o a València optem per agafar l'autopista, pagarem una tercera vegada. Al final no queden diners per desdoblar la NII o resoldre les particularitats dels peatges de Mollet, Terrassa i Alella.
La gravetat del cas és que mentre administracions i concessionàries dupliquen de forma ruïnosa la xarxa viària madrilenya, i fan pagar el doble als catalans, resulta que només tenim el 10% de les vies ràpides de l'Estat, mentre paguem el 48% dels petges que hi ha a l'Estat.
Al final, de res serveix el tripijoc que van impulsar CiU i el PSOE en l'elaboració dels pressupostos pel 2011, que a través de la llei de liberalització del «Servei Postal Universal», camuflaven una injecció de 80 milions d'euros a les concessionàries, amb un préstec participatiu pel sobrecost de les expropiacions, a consignar pel Ministerio de Fomento.
I és que l'acció 'lobista' a Madrid de CiU, amb els diners dels contribuents catalans, és una pràctica que retrata, contraposa i allunya, un cop més, la xerrameca sobiranista de CiU de la seva pràctica política.
Vilaplana 23 de març de 2012
