L'església de la Mussara es restaurarà enguany

L'edifici consolidat donarà servei al futur parc de les muntanyes de Prades

L'Institut Català del Sòl (Incasol) i l'Ajuntament de Vilaplana executaran enguany les obres de consolidació de l'església de Sant Salvador de la Mussara, que ofereix un aspecte molt precari. L'església està destinada a ser un dels equipaments capdavanters del futur parc natural de les muntanyes de Prades.

El projecte costarà 180.000 euros, la meitat dels quals els aporta la Diputació de Tarragona i la resta, l'1% cultural que arbitra el Departament de Cultura de la Generalitat. L'Incasol és l'organisme que executarà les obres. L'alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra, va indicar ahir: «La nostra intenció és començar les obres de seguida, un cop haguem acabat la tramitació; a més, crec que ho tramitarem per via d'urgència per l'estat molt precari de l'església.» El nucli de la Mussara té una desena d'edificis, dels quals pràcticament només queda dempeus la torre campanar, que data de 1859, i les parets del que va ser l'església de Sant Salvador. La Mussara, que a mitjan segle XIX superava els 300 habitants, va deixar d'existir com a poble l'any 1961 i es va annexionar a Vilaplana. Uns anys abans, ja havia quedat deshabitat.

L'Ajuntament de Vilaplana reservarà l'església i la resta de propietats que fa uns anys va comprar a l'Arquebisbat de Tarragona per a equipaments del futur parc natural de les muntanyes de Prades, tot i que a hores d'ara l'alcalde encara no pot especificar-ne els usos concrets, sobretot perquè no hi ha data per crear el parc. Però l'Ajuntament de Vilaplana espera que sigui un dels equipaments capdavanters del parc per la importància simbòlica i social (és punt de referència de l'excursionisme) que té la Mussara, un nucli situat a uns mil metres d'altura, a tocar del cingle de les Airasses, des d'on es gaudeix d'una vista impressionant del sud del Camp de Tarragona.

Publicat a El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 09-02-2010 Pàgina 34

Vegueries: canviar per millorar!

Arriben dies intensos i decisius per al futur de les diputacions a Catalunya. El Govern ja ha aprovat l’avantprojecte de llei de vegueries i els partits polítics es disposen a debatre al Parlament la nova organització administrativa i territorial. Aquesta reestructuració ha de significar una simplificació de l’administració amb la voluntat d’acostar-la al ciutadà i de coordinar-ne l’exercici del govern intermunicipal per a aconseguir-ne la millor eficàcia i eficència en l’exercici del servei públic que té encomanat.

Aquesta voluntat és la que mou a recuperar d’acord amb la realitat d’avui dia la figura històrica de les vegueries, vigent fins al decret de Nova Planta, i, tot substituint les diputacions, redefinir els àmbits territorials de la divisió interior de Catalunya i adaptant la Generalitat els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

El canvi d’una situació i d’un model que es perpetua des de fa prop de 300 anys és lògic que motivi valoracions i actuacions d’oposició a la reforma i de voluntat de manteniment de la situació actual, però com país i com a societat cal que afrontem amb fermesa i decisió aquest repte polític i que el convertim en una oportunitat per a continuar avançant en la millora del funcionament de les administracions del nostre país. Més encara, en situacions de crisi com l’actual cal afavorir precisament les reformes fetes amb sentit positiu.

Les diputacions han evolucionat amb el temps i amb la societat: Les competències i les funcions s’han anat redefinint de forma acompassada amb l’evolució política i social fins arribar a definir-se com a centre o esglaó d’una cadena dinàmica que uneix la política municipal, la comunitària autònoma i la del govern general de l’Estat, en paraules del catedràtic González Casanovas, que n’ha estudiat els orígens. D’aquesta forma, avui dia ens trobem que les diputacions tenen un paper clau en la cooperació local i que el seu cos i ànima el formen funcionaris i treballadors amb una gran responsabilitat, preparació i esperit de servei plenament demostrat envers els altres ens locals, les persones i el territori.

Però la societat catalana ha evolucionat un cop més i el reflex ha estat dotar-se d’un nou instrument marc d’autogovern que és l’Estatut de Catalunya aprovat fa tres anys. Aquest Estatut, plenament en vigor malgrat l’ombra allargada del Tribunal Constitucional, disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries. I ara el Govern es disposa a fer realitat allò que diu l’Estatut, mitjançant la transformació política de la situació actual. En conseqüència, el Govern actua legislativament en compliment d’aquesta llei orgànica que expressa la voluntat dels ciutadans de Catalunya i que és pactada amb les cambres legislatives de l’Estat.

En aquest procés iniciat, sens dubte cal que la voluntat política d’exercir el manament estatutari sigui rebuda i afrontada amb lleialtat per part de tots els agents implicats en la seva resolució i aplicació. Diferències de criteri, opinions, dubtes, preocupacions... per com s’afrontarà i es resoldran tots els aspectes i qüestions de tot aquest procés són legítimes i és convenient que s’emetin per a trobar-hi la millor solució.

El moment i el repte històric són realment interessants i ara cal que en tot aquest procés demostrem la maduresa política del país i aconseguim acostar, simplificar i modernitzar l’administració tot garantint l’interès general i millorant el servei a la ciutadania.

Tomàs Bigorra i Munté
Diputat portaveu del Grup Polític d’ERC de la Diputació

Tarragona, 4 de febrer de 2010

Article d'opinió enviat als mitjans de comunicació

Seguiment Restauració de la Façana de l'Església (II)

Seguiment de les obres de la restauració de la façana de l'Església. Totes les fotos a la pàgina La Vilaplana del Segle XXI del Facebook.

Al final, la raó!

El passat 15 de gener els alcaldes de l’Aleixar, Maspujols, Alforja i Vilaplana van lamentar la decisió del Departament de Política Territorial de reduir de 7 a 4 el nombre d’expedicions diàries del servei d’autobús que realitza l’empresa Plana en el recorregut Reus-Maspujols-l’Aleixar-Vilaplana-Urbanització Portugal (Alforja).

Ara el Director dels Serveis Territorials de PTOP i President de l’ATM del Camp de Tarragona, Joaquim Margalef, ha entrat en raó cedint a les peticions fetes pels alcaldes.

Per tant al servei de transport de viatges de matí, migdia i vespre,s’incorpora un nou servei a mig matí i un altre a mitja tarda destinat especialment per a persones necessitades que no disposen de servei de transport alternatiu.

[+] Articles Relacionats: Els ajuntaments de Maspujols, l'Aleixar, Vilaplana i Alforja critiquen la reducció dràstica del nombre de serveis d'autobús entre aquests municipis.

[+] Notícies Relacionades:

Veure notícia a delCamp.cat

Veure notícia a Reus Digital