Aparcament "La Planeta"

La Parròquia i L'Ajuntament han signat un conveni per a la cessió gratuita d'un espai per destinar-lo en aparcament obert les 24 hores amb una capacitat per a 50 vehícles a la finca coneguda com la "Planeta" propietat de la Parròquia durant un període de 2 anys. Les despeses d'acondicionament, el paviment i el tancament aniran a càrrec de l'ajuntament. Per la seva ubicació al centre del poble l'aparcament permetrà oxigenar l'aparcament al carrer Dr. March, amb la conseqüent millora de la circulació. Les obres començaran tant aviat com el pressupost estigui consolidat.

Ofrena Floral

Avui festa de Tots Sants, a un quart de dues de la tarda l’Ajuntament ha fet la tradicional visita al cementiri i la ofrena floral davant la placa en honor dels exterminats en els camps de Mauthausen-Güssen en record i memòria a tots els difunts de Vilaplana.

A l’acte han participat un bon nombre de veïns que any rere any visiten les tombes dels familiars

Entrada en vigor del POUM

El passat dimarts 23 d’octubre de 2007 es va publicar el Pla d’Ordenació Urbanística, POUM, de Vilaplana, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, número 4993.

Aquest ha estat el darrer pas del pla urbanístic abans de l’entrada en vigor, després de temps de feina, reunions, consultes i tràmits administratius.

Però des d’ara qualsevol intervenció urbanística, llicència d’obres a Vilaplana s’haurà d’ajustar als requeriments i prescripcions de la nova normativa que regira els pròxims anys.

Commemorar el 1714 amb ambició de 2014

L’estat políticoemocional de molt bona part de la societat catalana està tocat. De motius n’hi ha prou i la situació a hores d’ara es pot definir de moltes maneres.

Darrerament s’ha popularitzat, i molt, el terme del “català emprenyat”, un mot que explica a bastament l’estat d’ànim de moltes persones que pateixen la mala prestació de serveis en la seva vida diària i els constants obstacles per poder desenvolupar la seva vida i expressió habitual amb normalitat. Uns sentiments que s’amaneixen dia sí i dia també amb continuades agressions a una forma col·lectiva de ser, negant-ne el dret a existir, negant-ne el sentiment i la seva expressió nacional. Dels trens a l’esport, de l’aeroport a les banderes, dels peatges a la llengua, de la capacitat de decisió política a l’ocultació de les dades econòmiques, del poc benestar a l’espoli fiscal, el comú denominador és el mateix.

Són decisions polítiques de caràcter identitari. Perquè establir un sistema aeroportuari amb un centre de gravetat únic a Madrid enlloc de diverses polaritats com a Alemanya o Itàlia és expressió de la identitat d’un Estat. Perquè començar un tren d’ample internacional entre Madrid i Sevilla i quinze anys després encara no haver-se connectant amb la resta d’Europa i el món és l’expressió de la identitat d’un Estat. Perquè comprometre’s un govern a publicar les balances fiscals i encara no haver-ho fet és l’expressió d’identitat d’un Estat. Perquè escanyar els serveis socials, sanitaris, educatius, de seguretat, de transport i el desenvolupament econòmic, tecnològic i humà d’una nació pel fet de no aportar-li els recursos i inversions que els ciutadans d’aquest territori ja han pagat amb escreix en impostos és un tret històricament identitari d’un Estat. Perquè el fet que el màxim governant d’un Estat digui Diego quan va dir digo és un tret característicament identitari d’aquest Estat...

Un any després de l’expressió democràtica de la sobirania del poble de Catalunya expressada en referèndum estatutari, els dríblings, les males ganes, els frens, els menyspreus, els incompliments... a aquesta expressió democràtica són prou motius per a una sensació generalitzada de desencís amb aquest Estat, que no compleix amb la missió encomanada als estats moderns de protecció i garanties jurídiques envers els seus ciutadans.Però el malestar és mala companyia i no pot imperar en una societat moderna i alhora en constant evolució com la nostra.

Cal l’autocrítica, cal la reflexió, cal adaptar les estratègies, cal revisar les actuacions, de primer les polítiques, però també les socials i les personals... Però cal que aquesta fase no ens paralitzi i cal que deixi pas immediatament a redreçar aspiracions i a fer camí amb convicció i autoestima. Cal il·lusió amb ambició, cal voluntat de guanyar els drets i de superar els reptes...Cal commemorar tots aquells que van lluitar el 1714 pels seus drets i llibertats, i cal honorar aquella derrota amb voluntat de victòria. Preparem ja una victòria democràtica i nacional per al 2014!

Tomàs Bigorra i Munté

Portaveu del Grup Polític d’ERC a la Diputació i alcalde de Vilaplana